Albert Ràfols Casamada
Aprèn la tècnica del dibuix al costat del seu pare, el pintor Albert Ràfols Cullarés. Sent encara molt jove coneix l'obra de Picasso, Braque i Miró a través de publicacions de l'època com Gaseta de les Arts o D'Ací i d'Allà.
Durant aquests anys realitza dibuixos d'inspiració cubista i futurista i comença a interessar-se per l'obra de Torres-García, datant també d'aquest moment la seva vocació literària. Inicia estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona (1942), en una època d'intensa dedicació a la creació poètica i a la lectura d'autors i textos que li deixaran una profunda empremta, com Proust, Joyce, la generació del 27, la poesia catalana contemporània i diversos assajos teòrics sobre els moviments d'avantguarda. Es matricula a l'acadèmia de dibuix Tàrrega (1945), on coneix la que havia de ser la seva esposa, la pintora Maria Girona, amb la qual funda al costat d'altres artistes el grup Els Vuit, de breu durada.
Entra a formar part així mateix del Cercle Maillol, creat el 1946 per Charles Collet i Xavier Valls, plataforma des de la qual es pretenia la recuperació de l' avantguarda anterior a la Guerra Civil. En aquests anys, les obres de Rafols-Casamada, temes de figures i interiors, mostren la influència de Cézanne i del fauvisme. El 1948 abandona els estudis d'arquitectura per dedicar-se enterament a la pintura.
Gràcies a una beca del Govern francès, viatja a París (1950), ciutat en la qual romandrà fins a l'any 1954, tret d'alguna breu estada a Espanya. Tot i acusar el sentit arquitectònic del cubisme, les seves obres d'aquest moment no són encara enterament abstractes, presentant certa influència del corrent realista imperant al París dels anys cinquanta.
Torna a Barcelona el 1955. A partir de 1958 el seu estil experimenta un gir significatiu, propiciat en part pel descobriment de l'obra de pintors com Rotkho, Motherwell o Philip Guston. En conseqüència, les seves creacions dels anys 1959 a 1963 són composicions abstractes, inscrites en una personal factura emmarcada en l' informalisme espanyol de l' època.
En aquest mateix període (1962) inicia la seva activitat docent, impartint classes a l'Escola Elisava d'art i disseny, de la qual serà nomenat director l'any següent.
És així mateix cofundador de l'Escola Eina (1967), institució que va dur a terme un procés de modernització de la pedagogia artística en el context de l'ambient cultural barceloní, i en la qual Ràfols exercirà com a director durant disset anys.
A mitjans dels anys seixanta participa en la versió catalana d'Estampa Popular. Després d'haver incorporat el collage al seu treball (1963), a partir de la dècada dels setanta en les seves obres es contraposen les àrees de color i els traços lleugers, en una síntesi d'estructuració arquitectònica i sentit poètic. El 1980 entra a formar part del Patronat de la Fundació Joan Miró de Barcelona, rebent també el Premi Nacional d' Arts Plàstiques. La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi (1983), sent distingit pel Govern francès amb la condecoració de Chevalier des Arts et des Lettres (1985). Així mateix, en la dècada de 1980 comença a treballar en formats de major grandària, al mateix temps que amplia la seua gamma cromàtica amb tons més foscos. La seva producció artística abasta també la realització de vitralls, decorats de teatre i edició d' obra gràfica, a la qual cosa cal afegir la seva obra literària.
Obres de: Escrits: Com una capsa, 1972; Signe d'aire (Obra poètica 1968-1976), Barcelona, Curial, 1976; Notes nocturns, Barcelona, Edicions 62, 1976; Territori de temps, Barcelona, Antoni Bosch, 1979; Angle de llum, Barcelona, Edicions 62, 1984; Els colors de les pedres, Barcelona, Columna, 1989; Sobre pintura, 1985.
Pintures: El barret de palla, 1947; Pedreres, 1958; L'emoció i la raó, 1965; Sèrie Alícia II, 1972; Hivernacle, 1982; Vas Blau, 1987; Díptic holandès, 1989; Civitas Aurea, 1990; El secret, 1991; Persils, 1992; El pas dels signes, 2000; Traç blanc, 2000.
Bibl.: A. Ràfols-Casamada i J. E. Cirlot, Rafols-Casamada, Madrid, Sala del Prado del Ateneo, 1961; G. Moure, Ràfols-Casamada. Obra recent, Saragossa, Sala Luzan-Caixa d'Estalvis de la Immaculada, 1982; Albert Rafols-Casamada. Pintures, dibuixos, collages, gravats, Bilbao, Museu de Belles Arts, 1984; A. Ràfols-Casamada i D. Giralt-Miracle, Rafols-Casamada. Una visiò retrospectiva 1947-1987, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987; V. Combalía Dexeus, Ràfols-Casamada. Barcelona, Edicions Polígrafa, 1988; F. Huici, Ràfols-Casamada, Madrid, Galeria Soledad Lorenzo, 1993; P. Gabancho i X. Barral i Altet, Albert Ràfols, Barcelona, Ajuntament, Direcció de Serveis Editorials, 1994; D. Giralt-Miracle, Ràfols-Casamada, Villarreal, Ajuntament, 1995; A. Alegre Heitzmann, Ràfols Casamada. Obra 1989-2002, Gijón, Centre Internacional d' Art Palau de Revillagigedo-Oviedo, Caixa d' Estalvis d' Astúries, 2003; J. F. Yvars, Albert Ràfols-Casamada. Els espais del color. Pintura 1980-2003, Hospitalet, Centre Cultural Tecla Sala, 2003-2004.
Per a més informació sobre l'artista Albert Ràfols Casamada a Espai Cavallers Gallery
Llistat d'obres
Actualment no tenim cap obra disponible d'asquest artista.