En el seu llibre Intel·ligència intuïtiva, l'assagista nord americà Malcolm Gladwell ens recorda que moltes de les nostres opinions les formem després d'una anàlisi brevíssima, a vegades amb una ràpida mirada, un parpelleig, i, tanmateix, són tant o més vàlides que d'altres que ens portin setmanes de reflexió. La primera vegada que vaig veure una obra de Joaquín Ureña vaig pensar ràpidament, de forma intuïtiva: aquest és un art d'avui, i és un art fresc. Han passat els anys i continuo pensant el mateix de la seva feina. Intentaré raonar aquesta intuició:

ÉS UN ART D'AVUI. Ureña ha aconseguit donar nova vida a una tècnica que semblava inamovible. El que ha fet per l'aquarel·la recorda al que Andreas Gursky va fer per la fotografia: inventar un nou format. De la mateixa manera que abans de Gursky un pensava que no podien existir fotografies tan grans (i de fet aquest creador alemany en els seus inicis va haver de recórrer a una màquina especial per a què imprimís les seves imatges als tamanys que desitjava) abans d'Ureña, no imaginàvem que poguessin pintar-se aquarel·les tan grans. I com Gursky, Ureña hahagut de crear els seus propis sistemes de treball. Existeix un vídeo, de fa uns anys, que mostren l'artista al seu taller, preparant els papers sobre els quals treballa ajudant-se d'una sèrie de ginys, desplegant, empegant i fixant. El tamany importa. La novetat formal de les aquarel·les de Joaquín Ureña rau en el fet que siguin tan grans, tan altes i tan amples.

Però temàticament també ofereixen novetats. En les seves peces més emblemàtiques, els bodegons i els interiors, Ureña pinta un món nou. I és nou perquè no té història, al contrari, tot sembla acabat d'instal·lar. Les taules fetes amb taulons sobre cavallets, els flexos, les biblioteques de DM i conglomerat, les prestatgeries metàl·liques adaptables, les calaixeres de plàstic, recullen un món que no és el dels tradicionals interiors de la pintura burgesa, en els quals la decoració revelava el pes acumulat de les generacions i on triomfava un mobiliari fosc i pesat. Amb Ureña trobem el món actual dels supermercats del món lleuger i clar, el d'Ikea i de Leroy Merlin, que han democratitzat l'interiorisme de la societat espanyola. L'artista de Lleida ha estat el primer artista plàstic que ha sabut plasmar aquest canvi d'imatge domèstica, que deriva d'un fenomen a priori tan prosaic com és l'evolució del comerç del moble, però que ha comportat conseqüències rellevants pel que fa al nostre imaginari i a l'estètica de la nostra societat.

ÉS UN ART FRESC. Observem les obres d'Ureña. Són espaioses, el blanc abunda, respiren i ens deixen respirar. Tendeixen a la simetria, amb aquests espais tan ben estructurats i ordenadament distribuïts de les finestres o de les portes d'alumini. No aclaparen, alliberen. Si sortim de l'estudi, Ureña ens porta a la terrassa amb cadires de plàstic, als acotats jardins d'urbanitzacions noves, siguin de la costa o de les zones suburbials de cases adossades. La frescor de la nit a la terrassa, la frescor de gespa del jardí recentment regada, la frescor de l'ombra del balcó obert, són regals que l'artista ens fa per convidar-nos al disfrutar del moment.

Miro una aquarel·la de Joaquín Urena, parpellejo. Estic davant d'un espai airejat i lluminós, amb un mobiliari lleuger. Davant d'una peça gran que alhora és lleu.

Sergio Vila-Sanjuán

Més informació sobre l'exposició Joaquín Ureña a l'Instagram @galeriaespaicavallers