(Del col·loqui de la clausura de l’exposició PAPERS 4 al Col·legi d’Arquitectes d’Almeria, 30 d’octubre de 2020.)
L’instint de pintar
Així em relaciono amb el món, explico el que m’interessa, el veig, el sintetitzo, i ho expresso usant el realisme, amb el procediment de l’aquarel·la, i emprant els grans formats com una eina més.
Crec que ens trobem amb la dictadura de l’abstracte i ara amb els muntatges, la pintura de façanes, molts cops en un llenguatge hiperrealista, derivat de projeccions, per no parlar del furor, la invasió de multitud de vídeos, sembla que la pintura actualment no té sentit, que és una cosa periclitada, jo penso per contra, que la màgia d’un traç sobre un paper sempre tindrà vigència, els nens petits s’expressen d’aquesta forma.
Sempre pinto del natural, m’enfronto al tema en directe, siguin els grans formats que impliquen un gran risc i fatiga, o els petits apunts que realitzo assegut en una terrassa per descansar.
Gaudeixo pintant en carrers coneguts, que d’alguna manera faig meus. Al pintar del natural no em plantejo copiar la realitat, sinó analitzar-la i tractar d’expressar allò que m’ha emocionat, i si aconsegueixo transmetre-ho en el meu quadre amb els menys elements i menys pinzellades possibles, és quan em sento satisfet, tot i que sempre son millorar-lo en una propera obra, i segueixo pintant.
Sóc conscient que la percepció és sempre subjectiva, condicionada per les nostres vivències, per la nostra formació, i per les nostres circumstàncies personals, per això serà diferent a la d’altres artistes, no és possible que tots vegem les coses de la mateixa manera i que ens interessen la mateixa manera de fer.
Crec que és bo que l’artista expliqui la seva obra, donant una versió més real, més propera, que complementa la visió més erudita, més llunyana d’un comentarista. Conèixer la visió de l’artista si éspossible, apropa a l’espectador a la gènesi de l’obra.
Per a més informació sobre l’exposició Joaquim Ureña a Espai Cavallers Gallery