Antoni Tàpies, Barcelona 1923-2012

Espai Cavallers Gallery

 

Inicia els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d’ una greu malaltia. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura l’ empenyen a abandonar els estudis universitaris.

En la dècada de 1940 ja exposa les seues obres, de marcada personalitat, que el destaquen en la panoràmica artística del moment. És cofundador de la revista Dau al Set (1948). Influènciat per Miró i Klee incrementa llavors el factor iconogràfic i la temàtica màgica.

A poc a poc incorpora elements geometritzants i estudis de color que desemboquen en un interès per la matèria, el qual es tradueix en teles de textura intensa i de grans possibilitats expressives i comunicatives.

Amb aquestes obres Tàpies arriba, cap a mitjans dels anys cinquanta, el reconeixement internacional.

A partir de la dècada dels seixanta incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura, elements antropomòrfics, trepitjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís).

El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des d’ aleshores i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada al voltant del món.

 

Ha exhibit al Museum of Modern Art i al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, al Museum of Contemporary Art de Los Angeles, a l’Institute of Contemporary Arts i a la Serpentine Gallery de Londres, a la Neue Nationalgalerie de Berlín i a la Kunsthaus de Zurich, al Musée d’Art moderne de la Ville de Paris, al Jeu de Paume i al Centre Pompidou de París, al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, a l’Institut Valencià d’Art Modern de València i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre molts altres.

 

Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies ha desenvolupat una tasca d’escriptor que ha donat lloc a diverses publicacions: La pràctica de l’art (La pràctica de l’art, 1970), L’art contra l’estètica (L’art contra l’estètica, 1974), Memòria personal (Memòria personal, 1977), La realitat com a art (La realitat com a art, 1982), Per un art modern i progressista (Per un art modern i progressista, 1985), Valor de l’art (Valor de l’art, 1993) i L’art i els seus llocs (L’art i els seus llocs, 1999).

Antoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984 amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art contemporani, posant especial atenció en l’anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l’home modern.

 

Per a més informació sobre l’artista Antoni Tàpies a Espai Cavallers Gallery